foraster comença a introduir en la conversa ses parcialitats, ses definicions, sos defectes, tot es acabat. Ell ha sentit lo primer, lo darrer i lo mellor de la que jamai sentirà de nosaltres. Ja no es ara un foraster. Vulgaritat, ignorancia, error, són velles coneixences. Ara, quan torni, podrà trobar aquella condicia, el bell vestit, el bon dinar,—però ls glatits del cor i les comunicacions de l'ànima, mai més.
Qué hi ha tant agradable com aquests dolls d'afecció que m tornen el món jove altra volta? Qué tant deliciós com un just i ferm encontre de dos en un pensament o un sentiment? Que hermoses, a l'acostar-se a aquest cor bategant, les passes i les formes dels agraciats i del fidels! Al moment que ns entreguem a les nostres afeccions, la terra s metamorfosseja; ja no hi ha hivern ni nit; tota tragedia, tot enuig s'esvaeix,—fins els devers i tot. Res pot omplir l'eternitat insondable sinó les formes totes radiants de sers aimats. Que tingui l'ànima la certitut de reunir-se al seu amic en algun punt de l'univers, i, contenta i gojosa, esperarà sola mil anys.
