Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/87

Aquesta pàgina ha estat revisada.



L'AMISTAT

Una gota vermella de mascle sang
té més força que l mar abraonat.
El món mudable va i ve,
l'amant està ferm i s'arrela.
Jo creia que havia fugit,
i, després de molts anys,
brillà de nou afecte inextingible
com l'auba de cada dia.
Mon cor, ansiós, fou lliure altra vegada;
oh amic!, mon pit va dir,
tu sol me fas del cel una volta,
tu dónes a la rosa l seu carmí,
pel teu entremig tot pren formes més nobles
i mira més enllà de la terra;
el vogit feixu del nostre destí
apar en tes virtuts l'orbita d'un sol.
A mi també ta noblesa m'ha ensenyat
a dominar ma desesperació;
les fonts de ma vida oculta
són belles per ta amistat.


L

a nostra amabilitat es molt més gran de lo que mai no s diu. Malgrat tot l'egoisme que com vent llevant glaça la terra, un element d'amor com eter finissim banya tota l'humana familia. Quantes persones no