coneix cap estrella del cel. No observa l solstici; tant com aquest desconeix l'equinoxi; i tot el brillant calendari de l'any no té quadrant en la seva pensa. Son llibre de notes fa malbé sa memoria; ses biblioteques enfarfeguen son talent; la companyia d'assegurances augmenta l nombre d'accidents; i pot ser qüestionable si la maquinaria no fa nosa, si no havem perdut amb el refinament qualque energia, i amb el cristianisme introduit en formes i institucions, qualque vigor de virtut selvatge. Car cada estoic era un estoic; però en la cristianitat ont es el cristià?
No hi ha pas més desviació en el patró moral que en el de l'altura o grandor personals. No hi ha pas avui homes més grans que en altre temps. Pot observar-se una igualtat singular entre ls grans homes de les primeres i de les darreres epoques; i tota la ciencia, art, religió i filosofia de la dinovena centuria no poden edificar homes més grans que ls heroes de Plutarc, vells de vintitrès o vintiquatre segles. No en el temps es la raça progressiva. Focion, Socrates, Anaxagores, Diogenes, són grans homes, més no deixen classe. Aquell qui es realment de la llur classe
