desconfiada, del transeunt, qui, endavinant llur grandea sense compendre-la, sent segament de genolls davant de llur augusta presencia. Llavors arriben a adquirir tal prestigi i autoritat entre ls contemporanis, que ls critics posteriors, que no han experimentat aquell encís, diuen que són desproporcionats als llurs merits. I es natural que així sigui, car llur acció es d'una mena massa subtil pera poder esser apreciada am l'aparell critic comú, i llur influencia massa fonda i general pera poder entrar en el domini de la conciencia ordinaria. Més encara, considerats amb el criteri mundà, llur inferioritat com a homes es manifesta, car si bé s'interessen com qualsevol en les coses del món, i compleixen normalment els devers de ciutadà, no s'entrefiquen gaire en les petites lluites dels homes, i dificilment donen a les miseries que comunment els preocupen i separen l'importancia necessaria pera brillar en tals palestres.
Per més que fondament humans en esperit i obres, llur humanitat sembla accessoria. Són homes en aquest món com podrien haver estat sers intelligents en altre planeta. Són vinguts simplement aquí, s'han adaptat a la nostra vida i parlen la nostra llengua. Quan ho fan am perfecció, els diuen genis, car llur superioritat de naixença ns dóa la norma del progrés, i diuen am to de certesa, com testimonis de vista, coses que pera l comú dels mortals són materia de somnis i faules, o tot lo més aspiracions vagues d'un avenir nebulós.
Més, en general, no són genis ni heroes en el sentit comú de les paraules. No ns meravellen per la volada de llur fantasia ni per la fulgor de llurs visions. No semblen instruments de cap
