Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/79

Aquesta pàgina ha estat revisada.
77
La confiança en sí mateix

aviat per un cantó com guanya per l'altre. Sofreix cambis incessants; es barbre, civilisada, cristianisada, rica, cientifica; més aquesta variació no es pas mellora. Per cada cosa que s feb, quelcom se perd. La societat adquireix noves arts i perd vells instints. Quin contrast entre un Americà ben vestit, que pensa, llegeix, escriu,—amb el rellotge, el llapiç i la lletra de cambi en sa butxaca,—i el Nou Zetandès nu, que per tota proprietat té una clava, una llança, una estora i la vigessima part indivisa d'un cobert pera dormir a sota! Més compareu la salut d'amdós homes, i veureu que l'home blanc ha perdut sa força originaria. Si l viatger diu veritat, ferireu el selvatge amb una destral, i en un parell de dies la ferida serà closa i guarida com si sa carn fos blana pega, i el mateix cop enviarà l blanc al fossar.

L'home civilisat ha construit el carruatge, però ha perdut l'ús dels peus. Se sosté am crosses, però li manca tant més soport de muscles. Té un bonic rellotge de Ginebra, més no sab conéixer l'hora pel sol. Té un almanac astronomic, i així, segur de l'informació quan la necessiti, l'home del carrer no