ra, el seu voler i la seva pensa devenen vells i dilapidats com elles. Ell porta ruínes a les ruínes.
Viatjar es el paradís del foll. Nostres primers viatges ens mostren l'indiferencia dels llocs. A casa somnio que a Napols o Roma m'ubriagaria de belless i m trauria de sobre la tristesa. Faig el bagul, abraço als amics, m'embarco, i a la fi m desperto a Napols; i allí al meu costat està l fet sever, el trist jo, implacable, identic, que jo creia haver fugit. Cerco l Vaticà i els palaus. Afecto ubriagar-me amb espectacles i suggestions, més no m'ubriago. Arreu on vaig el meu gegant m'acompanya.
III. Més la furia dels viatges es el simptoma d'un mal més pregon que afecta tota l'acció intellectual. L'intelligencia es vagabonda, i el nostre sistema d'educació fomenta l'inquietut. La nostra pensa viatja quan el nostre cos es obligat de restar a casa. Nosaltres imitem; i què es l'imitació sinó l viatjar de la pensa? Les nostres cases són construides segons el gust extranger; els nostres prestatges són guarnits amb ornaments extrangers; les nostres opinions, els nostres gustos, les nos-
