Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/68

Aquesta pàgina ha estat revisada.
66
Emerson

puc satisfer els seus deutes, me permet dispensar-me del codi popular. Si algú s'imagina que aquesta llei es laxa, que vegi de servar un sol dia ls seus preceptes.

I verament quelcom de diví necessita aquell qui ha foragitat els motius comuns de l'humanitat i s'aventura a confiar en sí mateix i pendre-s pel seu amo. Alt sigui son cor, fidel sa voluntat, clara sa vista, pera que pugui ell esser en bona fe sa propria doctrina, societat i llei; pera que un simple proposit sigui pera ell tant fort com la necessitat de ferro pera ls altres.

Que un hom consideri l'actual aspecte de lo que s'anomena per distinció la societat, i veurà la necessitat d'aquesta moral. El nirvi i el cor de l'home semblen extirpats i som devinguts una rasa de timorats i abatuts plora-miques. Ens espanta la veritat, ens espanta la fortuna, ens espanta la mort, ens espantem uns dels altres. La nostra epoca no dóna pas homes grans i perfets. Necessitem homes i dònes que renovin la vida i el nostre estat social; emperò veiem que la major part de les naturaleses són insolvents, no poden satisfer llurs propries necessitats, tenen una am-