que desde ara no obeiré a cap llei inferior a la llei eterna. No vull convencions, sinó realitats. Jo procuraré nodrir els meus pares, sostenir ma familia, esser el cast espòs d'una esposa; més aquestes relacions jo les compliré d'una manera nova i sens precedents. Jo apello contra les vostres costums. Jo haig d'esser jo mateix. Jo no puc més fer-me troços pera vosaltres. Si podeu estimar-me tal com soc, tant més feliços serem. Si no, jo procuraré encara merèixer el vostre amor. No amagaré pas els meus gustos o aversions. Jo creuré talment que lo que es profon es sant, que faré energicament davant del sol i de la lluna tot lo que intimament m'alegri i el cor me dicti. Si vós sou noble, jo us estimarè; si no ho sou, jo no us ofendré pas a vós ni a mi amb atencions hipocrites. Si sou sincers, fidels a la veritat, més no la mateixa veritat que jo, junteu-vos als vostres companys: jo cercaré els meus. Jo faig això no egoistament, sinó humilment i sincerament. Es el vostre interès, tant com el meu, i el de tot-hom, viure en la veritat, per temps que faci que visquem en la mentida. Això t sona dur avui? Aviat estimaras els dic-
Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/66
Aquesta pàgina ha estat revisada.
64
Emerson
