Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/63

Aquesta pàgina ha estat revisada.
61
La confiança en sí mateix

Aquest es el fet ultim, que tant aviat assolim en aquesta com en tota altra qüestió: la resolució de tot en la sempre beneita Unitat. L'auto-existencia es l'atribut de la Causa Suprema i constitueix la mida del bé en el grau en que entra en les formes inferiors. Totes les coses reals ho són per quanta virtut elles contenen. El comerç, l'agricultura, la caça, la pesca, la guerra, l'eloqüencia, el merit personal, són quelcom i comanen el meu respecte com exemples de sa presencia i de sa acció ancque impura. Jo veig la mateixa llei obrant en la conservació i creixença de tota la naturalesa. El poder es en la natura la mida essencial del dret. La natura no consent que hi hagi res en sos reialmes que no pugui aidar-se a sí mateix. La genesi i maduració d'una planeta, el seu equilibri i la seva òrbita, l'arbre ajegut redreçant-se de la ratxada, els recursos vitals de tot animal i vegetal, són demostracions de l'ànima bastant-se a sí mateixa, i per tant confiant en sí mateixa.

Així, tot se concentra. No vaguejem: restem a casa am la causa. Aturdim i esverem la xurma intrusa d'homes i llibres i institu-