interposar-hi ajudes. Serà potser que quan Déu parla, deu comunicar, no una cosa, sinó totes les coses; deu omplir el món am sa veu; deu escampar arreu llum, natura, temps, ànimes, desde l centre del pensament actual; i de bell nou datar i crear el tot. Sempre que un esperit es simple, i reb la saviesa divina, les coses velles passen;—medis, mestres, textes i temples cauen; ell viu ara, i absorbeix el passat i l'avenir en l'hora present. Totes les coses són santificades per llur relació amb ell,—aquesta tant com aquella. Totes les coses són disoltes fins al llur centre pera la llur causa, i en el miracle universal tots els menuts miracles particulars desapareixen. Si, per tant, un home pretén saber i parlar de Déu, i us fa recular a la fraseologia d'alguna vella i derrocada nació d'un altre país o un altre món, no l cregueu pas. Es la gla mellor que l'alzina, que es sa plenitut i perfecció? Es el pare mellor que l fill, en el qual ell ha vessat el seu ser madur? Per què, doncs, aquest culte del passat? Els segles són conspiradors contra la santedat i l'autoritat de l'ànima. El temps i l'espai no són més que colors fisiologics que l'ull produeix, però
Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat revisada.
56
Emerson
