món una mena de rustic, sinó que devegades desperta, exerceix la seva raó, i s troba realment un princep.
La nostra lectura es servil i mendicant. En historia l'imaginació ns enganya. Reialme i senyoriu, poder i estat, formen un vocabulari més fastuós que no un Joan o Eduart [1] particulars vivint en una casa humil i fent la feina de cada dia. Més les coses de la vida són les mateixes pera uns que pera altres; la suma total d'uns i altres es la mateixa. Per què tanta deferencia envers Alfred, Scanderberg i Gustau? Suposem que fossin virtuosos; per ventura han gastat la virtut? Una juguesca tant gran depèn avui del vostre acte privat, com la que s guanyà am llurs actes publics i famosos. Quan els particulars obraran am vistes originals, el llustre de les accions dels reis passarà a les dels ciutadans.
El món ha sigut instruit pels seus reis, que tant han magnetisat els ulls de les nacions. Aquest simbol colossal li ha ensenyat la mutual reverencia que s deu d'home a home. La joiosa llealtat am que ls homes
- ↑ Noms de reis inglesos.
