són insignificants en la corba de l'esfera. I poc importa la manera com el mesureu o proveu. Un caracter es com un acrostic o una stanza alexandrina. Llegiu-la a l'indret, a l'inrevers, o de travers, diu sempre lo mateix. En l'agradosa i retreta vida boscana que Déu m'acorda, deixeu-me registrar dia per dia l meu franc pensament, sense mirar endavant ni endarrera, i no dubto que resultarà simetric, ancque jo no m'ho proposi o no ho vegi. El meu llibre tindria de fer olor de pins i ressonar am brunzit d'insectes. També l'oreneta que passa per la meva finestra hauria d'entreteixir en la meva tela l fil o la palla que du en el seu béc. Nosaltres passem per lo que som. Per sobre la nostra voluntat parla l nostre caracter. Els homes s'imaginen que sols manifesten llurs vicis i virtuts per llurs accions obertes, i no veuen que l vici i la virtut emeten llur halit propri en tot moment.
Hi haurà acord entre tota varietat d'accions, am tal que cada una sigui sincera i natural a la seva hora. Car les accions d'una voluntat són sempre harmonioses, per molt diferents que semblin. Aquestes variacions se
