sinó judicar el passat a la llum del present de mil ulls, i viure sempre en un nou dia. En la teva metafisica hauras negat la personalitat de Déu: am tot, quan vénen les impulsions devotes de l'ànima, entrega-t'hi de tot cor, per més que hagin de vestir a Déu am forma i color. Deixa la teva teoria, com Josep la seva capa en mans de la prostituta, i fuig.
Una folla consistencia es l'espectre dels esperits petits, l'adoració dels petits estadistes, filosofs i eclesiastics. Una ànima gran no se n'ocupa. Li preocupa tant la consistencia com la seva ombra en la paret. Digues ara lo que penses en seques paraules, i demà digues també lo que penses en seques paraules, ancque contradiguin tot lo que avui has dit. «Més segurament seré mal-comprès.» Es que es tant dolent d'esser mal-comprès? Pitagores fou mal-comprès, i Socrates, i Jesús, i Luter, i Copernic, i Galileu, i Newton, i tot esperit pur i savi que jamai prengué carn humana. Esser gran es esser mal-comprès.
Cap home, suposo, pot violar la seva naturalesa. Totes les desigualtats del seu voler són arrodonides per la llei del seu ser, com les prominencies dels Andes i de l'Himalaia
