Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/47

Aquesta pàgina ha estat revisada.
45
La confiança en sí mateix

els ignorants i els pobres s'aixequen; quan la força bruta inintelligent que jau al fons de la societat ronca i s'agita, es precís l'habit de la magnanimitat i de la religió pera tractar-la divinalment com una futesa sense importancia.

Un altre terror que ns allunya de la confiança en nosaltres mateixos es la nostra consistencia [1]; una reverencia pels nostres actes o paraules passats, perquè ls ulls dels altres no tenen més dates que aquestes pera calcular la nostra orbita, i a nosaltres ens repugna desconcertar-los.

Més, per què has de girar sempre l cap enrera? Per què arrossegar aquest cadavre de la teva memoria, permor de no contradir quelcom de lo que has dit en aquest o aquell lloc public? Suposa que t contradiguis; i què? Sembla una regla de saviesa no confiar mai en la nostra memoria solament, adhuc am prou feines en actes de pura memoria,

  1. L'original, consistency, sense que sigui del tot equivalent, pot traduir-se aquí per conseqüencia. Am tot, crec preferible conservar una paraula tant filosoficament expressiva, i que no fora inutil, ni sona extrany, en nostre vocabulari.—(N. del T.)