lloança», la mitja rialla forçada que fem en societat quan ens sentim embraçats en una conversa que no ns interessa. Els muscles, moguts, no espontaniament, sinó per una baixa amabilitat volguda, se contreuen pels contorns de la cara am la sensació més desagradable.
Per la no-conformitat el món us castiga am son disgust. D'aquí que l'home hagi de saber apreciar el valor d'una cara agra. La gent el mira de travers en el carrer o en la sala de l'amic. Si aquesta aversió tingués son origen en un menyspreu i una resistencia com els seus, ell tindria motiu d'anar-sen a casa am la cara trista; més les cares agres de la multitut, lo mateix que les dolces, no tenen causa profonda, sinó que s posen i es treuen segons bufa l vent o parla l diari. Am tot, el descontent de la multitut es més formidable que l del senat o del collegi. No es gaire dificil pera un home ferm que conegui el món, resistir la rabia de les persones cultivades. La llur rabia es decorosa i prudent, car són timides, com que són elles mateixes molt vulnerables. Més quan a la llur rabia femenina s'afegeix l'indignació del poble, quan
