Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/39

Aquesta pàgina ha estat revisada.
37
La confiança en sí mateix

ruptible, inespantable innocencia, serà sempre formidable. Ses opinions sobre les coses que passen, com que no s creuran personals, sinó necessaries, penetraran com darts en les orelles dels homes, i seran escoltades am temor.

Aquestes són les veus que oim en la solitut, més devenen febles i inaudibles així que entrem en el món. La societat es per tot arreu una conspiració contra la virilitat de cada un dels seus membres. La societat es un sindicat, quals membres convenen, pera assegurar el pa a cada accionista, en sacrificar la llibertat i la cultura del consumidor. La virtut més demanada es la conformitat. La confiança en sí mateix es odiada. No estima realitats ni creadors, sinó noms i costums.

Qui vulgui esser un home ha d'esser un no-conformista. Qui vulgui cullir palmes immortals no ha d'esser impedit pel nom de bondat, sinó que ha d'investigar si realment es bondat. En ultim terme res es sagrat sinó l'integritat del teu esperit. Absol-te a tu mateix i tindras el sufragi del món. Recordo una resposta que quan jo era jovenet me va provocar un famós conseller que solia im-