Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/38

Aquesta pàgina ha estat revisada.
36
Emerson

sabrà fer de nosaltres uns vells ben innecessaris.

La despreocupació dels nois que estan segurs d'un convit i desdenyen am dignitat de senyors de fer o dir res pera guanyar-sel, es l'actitut sana de la naturalesa humana. Un noi es en el saló lo que l public es en el teatre: independent, irresponsable, espiant desde l seu recó tota la gent i els fets que passen, jutjant-los i sentenciant-los per llurs merits, amb el procediment rapid i sumari dels nois, com bons, dolents, interessants, tontos, eloqüents, enutjosos. Mai s'amoïna per conseqüencies ni interessos; dóna un veredicte independent i sincer. El teniu de festejar: ell no us festejarà pas. Més l'home està com si fos empresonat per sa conciencia. Tant aviat com ell ha obrat o parlat am lluiment, es una persona compromesa, vigilada per l'odi o la simpatia de la multitut, quals afeccions han d'entrar desde ara en el seu compte. No hi ha cap Leteu pera això. Ah! Si ell pogués altra vegada tornar a sa neutralitat! Aquell qui així pugui evitar tot compromís, i havent observat, observar encara desde la mateixa franca, imparcial, incor-