guies, redemptors i benefactors, obeint l'esforç tot-poderós, i avançant en el caos i en les tenebres.
Quins oracles més preciosos no ns ofereix la natura sobre aquesta qüestió, en l'expressió i conducta dels nois, dels infants i de les mateixes besties! El llur esperit no es dividit i rebel com el nostre, i no desconfien, com nosaltres, d'un sentiment perquè la nosta aritmetica ha calculat la força i els medis que s'oposen al nostre objecte. Essent llur esperit sencer, llurs ulls són encara indomits, i quan els mirem de fit ens desconcerten. L'infancia no s conforma am ningú: tots se conformen amb ella, talment que una criatura fa anar en renou a quatre o cinc adultes que xerren i s riuen d'ella. Així també Déu ha armada la jovenesa, la pubertat i la virilitat am no menors encants i atraccions, i les ha fetes envejables i gracioses, i els llurs clams gens impotents sempre obrin de per sí. No pensis que aquell jove no tingui força perquè no pot conversar am tu ni am mi. Escolta! En la cambra veína sa veu es prou clara i emfatica. Sembla que sab parlar amb els seus companys. Sigui timit o hardit, ell
