Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/36

Aquesta pàgina ha estat revisada.
34
Emerson

na que cadascú representa. Podem confiar en ella com proporcionada a nosaltres, i de bon resultat, am tal que sigui fidelment comunicada; més Déu no vol que la seva obra sigui feta manifesta per covards. L'home se sent aliviat i alegre quan ha posat el seu cor en la seva obra i ha fet tot lo que ha pogut; més Io que ha dit o fet altrament no li portarà mai pau. Es una deslliurança que no deslliura. En la tentativa l seu geni l'abandona; cap musa l'ampara; cap invenció, cap esperanqa l sosté.

Fia en tu mateix: tots els cors vibren al pols d'aquesta corda de ferro. Accepta l lloc que la divina providencia t'ha assignat, la societat dels teus contemporanis, la cadena dels deveniments, Aixó han fet sempre ls grans homes, i han confiat infantilment en el geni de la llur epoca, mostrant llur percepció de que lo absolutament digne de fe estava en llur propri cor, treballava per llurs mans i predominava en tot llur ser. I nosaltres som homes, i devem acceptar en el més alt sentit el mateix destí trascendent. Som homes, i no menors ni invalids en un abrigat recó, no covards fugint d'una revolució, sinó