de viure am l'afirmació de la santedat del seu destí. Les mateixes exageracions en que, séns dubte, incorre l'autor, conseqüencia natural del seu particular punt de vista, ajuden a que l remei produeixi tot son efecte terapeutic. Si algú sen ressent, senyal de que ja reacciona i de que l metge ha posat el dit en la llaga.
Referent a la traducció, dec advertir, tant en defensa propria com dels seus demés traductors, que Emerson es tingut en son país com gairebé intraduible, per lo identificat que està l seu estil am la naturalesa íntima de l'esperit anglo-americà. Això ns explica també l'escassa fortuna de ses traduccions, sobre tot en les llengües neo-llatines, si s compara am la gran popularitat de l'original en son país. Literariament parlant, l'estil d'Emerson representa l punt culminant de l'evolució d'un gran caracter essencial de la llengua inglesa,—la concisió. Es tant extremada la d'Emerson, que dubto que en lloc, entre totes les literatures, puguin trobar-se exemples més feliçment elaborats d'aquesta gran qualitat del llenguatge. Aqui està la principal dificultat del traductor, car no essent aquesta concisió artificial ni accessoria, sinó expressió natural de l'esperit de l'autor i de sa llengua, deu respectar-se sots pena de que s perdi l'encís principal de sa paraula. Més, per altra part, quina parla es capaç de seguir a l'inglesa manejada per Emerson en aquesta via? Que jo sapiga, cap. Am tot, si alguna entre totes està en disposició de provar-ho, es séns dubte la catalana. Es per això que, tot i coneixent les grans dificultats de la tasca, m'he decidit a separar-me del sistema seguit per la majoria dels traduc-
