Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/22

Aquesta pàgina ha estat revisada.
20
Emerson

videncial que am la força, la simplicitat i la claravidença del geni sabia explicar i definir am gracia i justesa meravelloses l'essencia íntima de l'esperit nacional, ses belleses nadives, sos fecons recursos, ses grans esperances. Esperits i temperaments els més variats i contradictoris s'acordaven i entrecomunicaven per aquell centre pensant que a tots infundia calor i vida, i, essent de tots i de ningú, romania sempre ell mateix.

Una notable concreció d'aquest fenomen fou la fundació en sa mateixa casa del famós «Club Trascendentalista Nort-americà», de tant humil naixement com poderosa influencia en el pensament nacional. Un grapat d'idealistes excentrics,—quatre boigs, que dirien ara,—l'inspirada i genuina sybilla Margaret Fuller, el gran ombrivol narrador Nathaniel Hauthorne, el celebre poeta-filosof ermità de la selva de Walden Henry David Thoreau, arab un parell d'apostols i utopistes, constitueixen el nucleu primer d'aquesta extranya confraria que tot seguit creix i extén arreu les seves radiacions, atraient les principals figures de l'intellecte americà, com el gran polemista i reformador religiós, el «modern Luther», Theodor Parker, i el grandiós cantor de la democracia, el famós poeta nacional Watt Whitman. Naturalment, no podien mancar aquí les revistes indispensables,—primer The Dial, editat per Margaret Fuller, i després la Massachusetts Quarterly, per Theodor Parker, amdós de curta però profitosa existencia; com tampoc el seu corresponent infortunat assaig practic de reforma social amb el famós falansteri de Brook Farm, caracterisat entre les altres utopies de sa mena per haver mantingut en la seva organisació els