fidels, el món sencer devé l'auditori de sa savia i autorisada paraula.
Més aquella beneita solitut camperola de Concord no havia d'esser durable. Aquell extrany exemplar d'un filosof autentic en una nació de mercaders devé naturalment el centre d'atracció d'un estol sempre creixent d'amics, deixebles i admiradors, que l distreuen del seu somni mistic, interessant-lo activament en empreses i qüestions d'actualitat. De 1830 fins a sa mort, aquella casa, perduda en un recó de la nació, devé a poc a poc la llar del pensament americà. Tant a Europa com a America començava una epoca de revifament intellectual extraordinari. Aquí, el gran desenrotllament material de la nació nort-americana d'ençà de la seva independencia, necessitava una confirmació espiritual. Aquell enorme còs de gegant, format en quatre dies i bategant am la febrosa pulsació sa vida novella, necessitava una ànima, i Emerson fou son explorador i revelador. Politica i economicament independent, la gran nació americana continuava essent espiritualment una colonia inglesa. Un critic nomena una memorable oració d'Emerson «la nostra Declaració d'Independencia Intellectual». Un altre, el famós J. Russell Lowell, diu textualment: «Nosaltres estavem encara socialment i intellectualment amarrats al pensament inglès, fins que Emerson va tallar l'amarra i ens va llençar als perills i a les glories de l'aigua blava». Era, doncs, natural que al seu entorn s'aplegués la flor del pensament americà. Filosofs, poetes, literats, artistes, predicadors, politics i reformadors socials, tota la força intellectual del seu temps, s'unia am fils invisibles an aquell home pro-
