cura escrupulosa de no ferir la conciencia dels seus fidels, precipitaren el conflicte. Després de tres anys d'exercici parroquial, amb ocasió d'una diferencia sobre l ritu de la comunió, se cregué en el dever d'abandonar el seu curat, i sense despit ni amargor prengué comiat dels seus feligresos, resolt a desfer-se de tot impediment a la lliure i espontania manifestació del seu esperit.
Un viatge a Europa, on féu la coneixença del gran Carlyle, acabà de refermar-lo en son proposit. Exemple frapant de l'afinitat ideal! Aquella gran torxa espiritual del seu temps, quals potents reverberacions Emerson havia estat el primer americà en ovirar, fou realment la meta intima del seu viatge transatlantic. Emerson era un desconegut a Inglaterra i Carlyle vivia absolutament isolat del món en la paorosa solitut de Craigenputtock. Com baix l'atracció d'una força irresistible, vencent tota mena d'obstacles, Emerson no va parar fins a trobar al seu gemà gran, i tenir amb ell una entrevista. El contacte s verificà, un parell d'hores de conversa fou suficient pera que aquells dos grans desconeguts se reconeguessin germans, i pera fonamentar aquella feconda amistat espiritual que, malgrat les fondes diferencies de temperament, devia perdurar el rest de les llurs vides. Emerson partí consolat i reconfortat, i tornà a America beneint aquell llarg viatge a un Continent que li havia fet conèixer un Home.
Arribat al seu país, comença Emerson una nova vida,—la vida d'Emerson. El predicador unitari devé filosof independent, abandona tota idea de fer devots, i s consagra a meditar i in-
