diafana i lluminosa figura d'Emerson, aont podem sens gaire esforç contemplar en viva i palpitant representació la suma i sintesi dels vicis i virtuts, merits i desmerits caracteristics de tota la colla d'ombres palides i fonedices dels seus predecessors en saviesa.
Tractant-se d'un home que ha sigut qualificat de filosop nacional dels Estats Units; que durant més d'un quart de segle ha tingut suspesa dels seus llavis i dels seus actes tota la massa de la seva nació i la part pensadora de tota la raça anglo-saxona; que ha sigut cent vegades biografiat per munió de critics eminents, a molts extranyarà la declaració previa que hem de fer de que Emerson no té gaire bé biografia. Aquest autor desconcerta al critic curiós per la falta d'interès en sa vida, plana i monotona com un llac en calma. Aquell gran home que va fruir en vida ls honors de l'immortalitat, se va conduir molt severament amb els seus biografiadors, segons palesament confessa un dels principals d'aquests, en Richard Garnett. «Am ple coneixement—diu—de que la seva historia seria escrita, ell va creure convenient dur una vida buida d'incidents i d'absoluta conformitat am la llei moral. L'historiador, contrariat, no pot comptar més que am l'encís de la figura no gaire freqüent d'un que va viure com va escriure.»
Ah! I que bé escauen aquests mots en la nostra epoca de lluita frenetica pera conquistar un nom, una fama, una posició. Heus-aquí un
