sospens i desconcerten a qui busca en ells una resposta concreta a la més petita qüestió. I tant mateix, i pot-ser per això mateix, deixen en nostre esperit un rastre profon, indeleble. Sembla com si per vies secretes, sols conegudes a llurs autors, se dirigeixin dretament a les facultats superiors del nostre esperit, fent-les vibrar en harmonia am l'alta inspiració que ls ha dictats, donant-les l'imperi perdut sobre ls baixos instints i passions tumultuoses, i contagiant tot el nostre ser am la ritmica pulsació de llur saviesa. Es així com aquests llibres fragmentaris i aforistics, que res d'important proven ni afirmen, devenen, un cop coneguts, els nostres consellers i confidents intims, els secrets inspiradors de cent obres voluminoses i actes heroics, i l'aliment sempre fresc i nutritiu de mil generacions. Car llur llenguatge es el d'un cor que parla a un altre cor desembraçant-se de tot l'enfarfec de formules artificioses que comunment ofeguen aquella veu íntima, adhuc quan són els savis i poderosos del món els qui parlen; i lo que diuen no són purs conceptes d'una intelligencia en busca d'explicació a l'enigma de l'univers, sinó franques i espontanies reflexions de savis que han viscut com homes llur saviesa, confosos en el terbolí del món, i ens donen, despullada de tot aparell doctrinal i com destilada en pures conclusions, la substancia mateixa de llurs vides exemplars.
Aquí justament radica la virtut secreta que redimeix tots els vicis i febleses d'aquests assaigs incorrectes, tentatives migrades i timids balboteigs, i els dóna l'autoritat i consideració d'obres capdals de l'humanitat que mereixen; car aquesta veu am raó en llurs autors, no ls escriptors
