mament. Llavores tinc de dedicar-me a ells. Vaig i vinc pera agafar-los. No més tinc por de perdre-ls, de veure-ls enfonsar-se dins del cel, aon no són més que una clapa de llum més clara. Aleshores, per més que estimi els meus amics, no m'puc estar de no parlar amb ells i de no estudiar llurs visions, per por de no perdre les meves. Tindria, verament, un cert goig casolà en deixar aquest enlairat cercar, aquesta astronomia espiritual, o pesca d'estrelles, i devallar am vós a ardents simparies; però llavors jo sé prou que m doldrà per sempre l'esvaiment dels meus déus poderosos. Bé es veritat que la setmana vinenta m vindran humors languids, quan tindré llibertat d'ocupar-me en objectes forasters. Llavors ploraré la perduda literatura de la vostra pensa, i us desitjaré altra cop al meu costat. Però si veniu, potser no fareu més que omplir-me l cap am noves visions, no am vós mateix, sinó am vostres talents, i m serà tant impossible com ara de conversar am vós. Essent així, no vull oferir als meus amics aquestes relacions fugitives. Vull rebre d'ells, no lo que ells tenen, sinó lo que ells són. Ells m'han de dar lo que propriament
Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/115
Aquesta pàgina ha estat revisada.
113
L'Amistat
