Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/113

Aquesta pàgina ha estat revisada.
111
L'Amistat

la solitut, i quan serem homes fets encaixarem mans heroiques am mans heroiques. Unicament serveixi-ns d'avís ço que veiem, pera no firmar lligues am persones barates, aon cap amistat pot haver-hi. La nostra impaciencia ens precipita a folles aliances, que cap déu ampara. Si persisteixes en ton camí, ancque perdis lo petit, guanyes lo gran. Tu t demostres i confirmes, de manera que t poses fòra tret de les falses relacions, i atreus vers tu als primogenits del món,—aquells rars pelegrins dels quals sols un o dos erren a un temps per la natura, i davant dels quals els grans homes vulgars no són més que espectres i ombres.

Es foll tenir por de fer nostres llaços massa espirituals, com si amb això poguessim perdre cap amor veritable. En qualsevulga correcció que per intuició poguem fer de les nostres opinions populars, no dubtem que la natura ns treurà del pas, i, ancque sembli robar-nos qualque goig, ens recompensarà amb un de més gran. Senti l'home, si vol, son absolut isolament. Estem segurs de que tot ho tenim dins de nosaltres. Anem a Europa, o perseguim persones, o llegim llibres,