Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/110

Aquesta pàgina ha estat revisada.
108
Emerson

al contrari, fortifica-ls i enlaira-ls. Venera ses superioritats; desitja-se-les, no tant sols en pensament, sinó replegant-les, dient-se-les totes. Guarda-l com la teva contrapart. Sigui ell sempre pera tu com un bell enemic, indomptable, devotament reverenciat, i no una conveniencia trivial destinada a envellir prest i ser llençada. Els cambiants de l'opal, les llums del diamant, no s poden veure si l'ull es massa aprop. Jo escric al meu amic una lletra, i d'ell ne rebo una altra. Això us semblarà poc. A mi m basta. Es un dò espiritual digne d'ell de donar, i de mi de rebre. No profana a ningú. En aquestes ratlles calides el cor s'hi fia com no s fiarà en la llengua, i hi vessa la profecia d'una existencia més divina que totes les que jamai els anals de l'heroisme han consagrat.

Sigui tant gran el vostre respecte per les santes lleis d'aquesta cofradia, que no perjudiqui sa flor perfecta la vostra impaciencia d'obrir-la. Devem esser ben nostres abans no poguem esser d'un altre. El crim dóna al menys aquesta satisfacció, segons el proverbi llatí: pots parlar d'igual a igual amb el teu complice. (Crimen quos inquinat, æquat.)