proprietat, i xuclar-hi un plaer breu de confusió, en lloc del més noble benefici.
Deixeu-nos comprar amb una llarga prova la nostra entrada en aquest gremi. Per què hem de profanar ànimes nobles i belles am la nostra intrusió? Per què insistir en brusques relacions personals amb el vostre amic? Per què anar a casa seva i conèixer sa mare i son germà i ses germanes? Per què les visites d'ell a la vostra? Són essencials aquestes coses al nostre pacte? Deixeu aquest tocar i grapejar. Sigui ell pera mi un esperit. Un missatge, un pensament, una franquesa, un esguard d'ell me calen, més no noves ni dinars. Política, xerrades i acomodos veinals, de companys més vulgars puc procurar-mels. La societat del meu amic no hauria d'esser pera mi poetica, pura, universal i gran com la mateixa natura? I no deuria jo sentir que l nostre llaç es profà en vista aquella barra de nuvols que dorm l'horitzó, o aquell tou d'herba onejant que desparteix el rieró? No l'envilim, ans alcem-lo a aquest nivell. Aquells grans ulls que t desafien, la despreciativa bellesa del seu posat i gestes no t moguin pas a humiliar-los, sinó,
