Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/108

Aquesta pàgina ha estat revisada.
106
Emerson

d'esser realment un. Sigui l'amistat una aliança de dues naturaleses grans i formidables, mutualment observades, mutualment temudes, abans no reconeguin la pregona identitat que per dessota aquestes divergencies les uneix.

Sols qui es magnanim es apte pera aquesta societat; qui està segur de que grandesa i bondat són sempre economia; qui no s daleix pera intervindre en sos atzars. Que no intervingui en aquest. Deixa al diamant ses edats pera formar-se; ni esperis accelerar les naixences de lo etern. L'amistat vol un tractament religiós. Parlem d'escullir els nostres amics, però ls amics se trien sols. La reverencia es una gran part de l'amistat. Tracta l teu amic com un espectacle. Pla que ell té merits que no són pas teus, i que tu no pots honorar, si t'obstines en tenir-lo massa a la vora. Aparta-t; dóna espai an aquests merits; deixa que pugin i s'extenguin. Per ventura ets l'amic dels seus botons o de sa pensa? Amb un cor gran ell restarà extranger en mil particularitats, pera poder acostar-s'hi en el terrer més sant. Deixa-ho pera les noies i pels nois el mirar un amic com una