reputat talent i eloqüencia es incapaç, am tot això, de dir una paraula al seu cosí o al seu oncle. I ells acusen son silenci am tanta raó com ne tindrien pera censurar l'insignificança d'un rellotge de sol posat a l'ombra. Poseu-lo al sol, i marcarà l'hora. Entre ls qui tenen gust en sa pensa, aquell recobrarà sa llengua.
L'amistat demana aquell rar terme mig entre semblança i dessemblança, que s pica am la presencia de força o consentiment en l'amic. Primer estar-me sol fins a la fi del món, que no que l meu amic traspassi amb una paraula o una mirada sa simparia real. Tant m'enutja l'antagonisme com la condescendencia. Que l meu amic no deixi un sol instant d'esser ell mateix. L'unic goig que tinc en que ell sigui meu està en que lo no meu es meu. M'irrita sols trobar una concessió insipida allí aon cercava una mascle ajuda, o al menys una mascle resistencia. Val més esser una ortiga en el còs del vostre amic que l seu eco. La condició que l'alta amistat demana es poder prescindir d'ella. Aquesta alta funció requereix personatges grans i sublims. Cal que siguin realment dos, abans
