ses tant rares i preuables, cada una tant ben temperada i tant feliçment adaptada, i am tot tant circumstanciada (car adhuc en aquest punt, diu el poeta, l'amor vol que les parts siguin del tot aparellades), que la seva satisfacció pot molt rarament assegurar-se. No pot existir en sa perfecció entre més de dos, diuen alguns dels savis en aquesta ciencia ardent del cor. Jo no sóc tant estricte en els meus termes, tal volta perquè no he conegut mai una amistat tant elevada com altres. La meva imaginació s complau més en un cercle d'homes i dònes divins, variadament relacionats uns amb altres, i entre ls quals existeix una sublim intelligencia. Però trobo aquesta llei d'un amb un peremptoria en la conversa, que es la pràctica i consumació de l'amistat. No barregeu massa les aigües. La mescla dels bons es tant dolenta com la dels bons amb els dolents. Tindreu converses molt profitoses i animades en temps diferents am dos homes diferents, més reuniu-vos tots tres i no tindreu una sola paraula nova ni coral. Dos poden parlar i un pot escoltar, però tres no poden pas pendre part en una conversa de la sort més sincera i recercant.
Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/105
Aquesta pàgina ha estat revisada.
103
L'Amistat
