Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/101

Aquesta pàgina ha estat revisada.
99
L'Amistat

com les diademes i l'autoritat, es un luxe sols permès a la jerarquia més alta, la que té llicencia pera dir la veritat, per no tenir res superior que cortejar o acatar. Cada home sol es sincer. A l'entrar una altra persona comença l'hipocresia. Ens guardem i defensem de l'aproximació del nostre company am compliments, xerrades, diversions i quefers. Li cobrim am cent vels la nostra pensa. Jo coneixia un home que, mogut d'una mania religiosa, va llençar aquests volquers i, prescindint de tot compliment i lloc comú, parlava a la conciencia de cada persona que trobava, i això am gran penetració i bellesa. De primer el resistien, i tot-hom convenia en que era boig. Més, persistint per un temps, com no podia menys de fer, en aquesta via, ell va conseguir l'aventatge de fer entrar a totes ses coneixences en relacions de veritat amb ell. Ningú pensava en parlar amb ell falsament, ni en treure-sel de sobre amb una xerrada dels mercats o ls salons de lectura. Sa gran sinceritat obligava a tot-hom al mateix tracte senzill, i tot-hom li mostrava am certesa quin amor a la natura, quina poesia, quin simbol de veri-