dats, generalment de prova pera ls més valents, aquella reserva inestroncable de força que despleguen tranquilament, quasi passivament, com l'ammetller floreix en mig de l'hivern, incorruptibles com l'or, inflexibles com l'acer? Més, passats aquells moments lluminosos, el misteri se clou sobre llurs vides, sempre envoltes en el silenci, la discreció i la modestia, que al finir els amortallen al record de la posteritat.
Gran, immens, hauria d'esser el nostre reconeixement i gratitut si fossim un poc més lo que pretenem esser, envers aquesta heroica legió d'homes i dònes silenciosos que am llurs ignorats merits, virtuts i sacrificis ens permeten viure lliurement i impunement com criminals i prostitutes, malversant séns fre ni mida ls grans tresors de salut per ells pacientment acumulats. Car, de què servirien les hostres lleis de justicia, si no hi hagués homes justos? De què tots els codis de moral, sense homes bons? De què tot el gran aparell cientific, sense homes savis? Truisme o paradoxa! Què importa? Faci aquí l'home un punt de reflexió i convingui en que, malgrat tota l'injusticia i fellonia actuals de les relacions humanes, que semblen anexes a la condició del món, si aquest es un ordre i no un caos, se deu exclusivament a la justicia i noblesa d'uns pocs entre totes les generacions que senten i viuen l'ideal de la raça i moren quasi sempre victimes de la llur devoció. Més tot això am prou feines pot dir-se sense caure en el delicte d'alta traició social, que tant horripilla a la munió dels que viuen en la superficie de les coses. Deixem, doncs, sota l mantell de la nit aquesta noble falange d'heroes ignots, i, mentres no arribi l'hora d'alçar-los el monument que
