Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPITOL IV.
On tracta del primer cercle d'Infern, appellat Limb.
R
ompé á mi la gran son de la testaUn tro molt gran, perqué io'm despertí,
3Com persona qui per força s'apresta:
E repossat, mos ulls en torn moguí
Levat en alt, é de fit sguardé,
6Per conexer lo loch on eu me vi.
Ver es, que sus la proa me trobé
De la trista vall d'abis dollorosa,
9Que d'enfinits guays tro en si reté.
Ε era scura, pregonda, é nuvolosa
Tant, que ficant abdos mos ulls al fon,
12No hi podia triar alguna cosa.
Ara davallam ça ius en lo cech mon,
Comensá 'l bon Poeta tot esmort:
15Io baig lo primer, tu serás lo segon.
Io, qui de se collor me fuy accort,
Dix: ¿Com iré, si tu 'n has spevent,
18Qui sols al meu duptar, serne confort?
