Pàgina:La comedia (1878).djvu/40

Nos som venguts al loch tot certament
On tu veuràs cella gent dollorosa,
18Qu' ha perdut lo be del enteniment.
Ε pus sa ma ab la mia fou closa
Ab cara alegra, sens algun'sinay,
21Me mis de dins á tan secreta cosa.
Aqui sospirs, é forts plants, é alt gay,
Resonaven per l'ayre sens claredat,
24Per qu' eu ploré al començar açay.
Divers lenguatge, ab orrible parlat,
Paraules de dollor, ab accents d'ira,
27Grans veus mudes, é so de mans justat,
Feyen un gran brogit, lo cual se gira
Sempre en cella aura sença temps tinta,
30Com neula quant ab tort de vent aspira.
Jo qui de orror haguí la testa cinta,
Digui: Mestre, ¿qu' es ço, que' eu oig açi;
33Ε quina gent, que al dol par sia vinta?
Ez ell á me: Aquest modo mesquí
Tenen les animes tristes d'aquells,
36Qui laus ni fama, no hagueren ab sí.
Mestlats son ab lo cauti cor tots celis
D'ells angells, qu' á Deu no for rebellants,
39Ne feells ten poch; mes foren sols per ells.
Gitalts lo Cell, coy foren mal estants;
Ne lo pregon Infern ten poch los beu,
42Qu' algun conort n' hagren los pus culpants
Ε io: Mestre, ¿donchs qu' es ço qui tan greu
Los es, que lagremar los fa tant for?
45Resposme: Donchs io te ho diré molt breu.