Pàgina:La comedia (1878).djvu/35

D'aquesta por perqué puxes axir,
Diret perque vinguí, é ço qu'entis
51Al primer punt que't vinguí sovenir.
Io era ab cells que alls no han que sospirs:
A mi crida Dona beata é bella,
54Tal que de comendar io la requis.
Ab sos ulls clars, luzents pus q'una Stella:
Ε comensam á dir suau é plana,
57Ab dolsa veu, angelical isnella:
Oh anima cortesa Mantoana,
De qui la fama encara en lo mon dura
60Ε durará co'l moviment londana:
Lo meu amich, mas no de la ventura,
En la plaja deserta es enpedit
63Si, que 'l camí volta ia per por dura;
Ε tem que no sia ia tant fallit,
Que 'm sia tard al seu secors levada,
66Per ço que eu he d'ell en lo Cel oit.
Mou de açi, donchs, ab ta peraula ornada,
Ε ab açó que fa mester á son selvar,
69L'ajuda, qu'eu na sia consolada.
Io son Beatris, qui ti fas anar:
Ε vinch del loch on tornar desitg breu:
72Amor me mou, qui 'm fá aixi perlar.
Quant io seré denant al Senyor meu,
Jo'm loaré sovin de tu aqui.
75Lavors callá, é puxs comensi eu:
Oh Dona de virtud, sola perqui
Sobremonta l'hom tot altra content
78Sota quell cell, que ha menor cercle ab si;