Pàgina:La comedia (1878).djvu/34

Aquesta pàgina ha estat revisada.

No par indigne á hom ben asenat:
Qui fou de Roma é del imperi seu
21Pare en lo Cel imperial donat:
La qual e'l qual, certament io creu,
Fou stabblit ia pel loch sant é bell,
24Ο 'l Successor del major Pare seu.
Per est anar, d' on tu veuras aquell,
Entis coses que li for occayso
27De victoria é del papal mantell.
Anáhi pux lo Vas d' eleccio,
Per portarne confort á aquella Fe,
30Qu' es principi é cami de salvaçio.
Mas io, ¿per quey iré, ne d'on me ve?
No Enea io ne sent, ne Pau son:
33Ne digne á aço, ne io, n' altrui cre.
Perque si al venir io m'abondon,
La venguda tem no torn á mon dol:
36En tan, ho tu mils, que io no'nrahon.
Ε axi com cell qui desvol ço que vol,
Ε per novell pensar camia preposta,
39Si que de son comensar tot se tol;
Tal me fiu io en cella scura costa:
Si que, pensant, guasté la mia empresa,
42Qui fó en lo comensar axi tosta.
Si io he be ta peraula entesa,
Respos d'aycell magnanim aquella ombra,
45L'anima tua es de villtat offesa:
La qual moltes veguades l'hom encombra
Si, que d'honrada empresa 'l fa pertir,
48Com fals vasser fa bestia quand s'ombra.