Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPITOL II.
De la primera part, en lo qual fa prohemi al primer cant d'aquest libre, appellat Infern.
L
o bell jorn sen anave, é l'ayre breuLevav' ells animals, qui son en terra,
3De lurs trebals; é io qu'era sol u
M'aparelave á sostenir la guerra
Tant del cami com de la pietat,
6Que retraurá la pensa qui no erra.
¡Oh Musa, oh alt enginy, or m' ajudat!
¡Oh pensa qui escrivist ço que io viu,
9Qu' açi parrá la tua nobletat!
Io comencé: Poeta, per qui 'm guiu,
Garda la mia virtut, si es potent,
12Si 't plau, abans qu' al alt pas som afiu.
Tu dius que de Silvio l'alt parent,
Coruptible encara, al inmortal
15Segle aná, é fo sensiblement;
Pero, si l'adversari de tot mal
Cortes li fó, com hag ço per pensat
18Qu' axir devia d'ell, é quin, é quall;
