Pàgina:La comedia (1878).djvu/30

Poeta fuy, é quanté d' aquell just
Fill d' Anchise, qui puix vench lla de Troya,
75Que l'ergulos Ilion fo combust.
Mas tu, ¿perqué tornes la mia croya?
¿Com no montes la serra delitosa,
78Qui es principi é cap de tota joya?
¿Est tu Virgili, aquella font joyosa,
Qui espandist de parlar si larch flum?
81Respongu'io ab cara vergonyosa.
Oh de tots poetas honor é lum,
Valíem lo lonch studi, é gran amor,
84Qu'a mi ha fet cercar lo teu volum.
Tu est lo meu Mestra e'l meu doctor:
Tu est aquell sols, de qui io he tolt,
87Lo bell estili, qui m' ha feta honor.
Vet la fera perqui io 'm son revolt:
Ajudemen tu, qu' est famós e satge,
90Car tremolar me fa tant, que m' ha molt.
A tu cové tenir altre viatge,
Respós ell, pus que lagremar me viu,
93Si escapar vols d' aquest loch ten salvatge:
Qu'esta fera, perquè 't fas tan squiu,
No lexa may hom pessar per sa via,
96Ans l'enpatxe ten fort, fins que l'ausiu:
De natura es pijor qu'altra qui sia,
Que no may omptex se voluntat bramosa,
99Ans pres del past, ha pus fam que no havia.
Molts animals son que l'usan per esposa,
Ε mes serán encara, fins que 'l Ca
102Vendrá, que la farà morir dolorosa.