no n' habem fet cap nosaltres? será cert que sols pels altres brilli victoriós 'l Sol?
Mu.
Tres n'hem pogut agafar que 'm semblan molt embusteros.
Em.
¡Tres generals!! (Alegria.)
Mu.
Tres ranxeros! (Trist.)
Em.
Després me 'ls farás entrar.
Mu.
Sense la guerra civil que vos mou vostre jermá 'ns podriam ben burlá no d'una Espanya, de mil.
Em.
No 'm parlis de mos germans perque es cosa que m'atipa. Posam tabaco á la pipa. (Mentres Muley ho fa, se senten per fora grans murmulls.) Ves allá fora que fan. (Muley saluda y surt.)
ESCENA II.
L'Emperadorsol
Ara estich sol, ara 'l cor
pot dar las riendas al llanto!
Ara estich sol y m' espanto
de l' horrorós de ma sort!
Desde lo combat d'Isli,
ni un dia de pura gloria!
d' allavors, tant sols la historia
porta amarguras de mi.
D' allavors, secar no puch,
pel plor, ma galta mullada;
soch una empolla esquerdada
que pert á gotas 'l such.
¡Y sempre 'l recort d'Isli!
¡Recort trist! funesta sombra
que 'm segueix... ni á cops d'escombra
la puch apartar de mi!
¡Ay vassalls! no envejau no
lo imperi que Alá me dona:
pesa mes una corona
que una paca de cotó.
L'un 'm mou guerra per qui,
l'altra 'm mou guerra per llá,
tothom enemich se 'm fá
ni la Espanya 'm vol per vehi!
Axis sempre desgraciat,
vens en Alger lo francès
y abuy mon exercit es
per Echagüe derrotat.
¡Echagüe! home fatal!
Si 't trobo al paseig de Gracia
tinch de fer una desgracia,
mes que sápiga aná al pal.
Al pensarhi m'hi arrebato.
¡Lo que eram y lo que som!
Vensuts quedá y per un nom
que s' sembla tant al de xato.
Tenirho ya dents aball
y perdre axí, quin martiri!
Yo 'm consumo com un ciri
quel fan cremar cap per ball.
¡Gran y omnipotent Alá