Pàgina:La armonia del Parnàs (1700).djvu/35

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

licadefa pagues deícançar fobre le dur de la pedra : Detenîntft.eh eftá ΐββ* fideracio, arriba Garcia al mateix paratge , y adrertí ab quant afecte contemplava Lope al Minyó : Y caentLope en lo reparo de Garcia , di-' gv;c : O el Muchacho es de bronce 3 ò la piedra es de lana. Y luego refpon- = gué García : Que mas bronce , querno tener anos on^e ? Τ que mas lana, -quemo penfar , que hay mañiha i Atònit reílá Lope de Vega 3 ab tant repentina , y fentencioía refpofta : Se acaba de girar à noftre Poeta , dient : Tu> eres García 3 a pefar del diffimulo. Y ab eftas paraulas lo abrafsá. No poguéV eficubirfe mes García , y correfpongué ab iguals demonftracions de ca- rinyo à Lope. Aqneft li oferí fa Perfoua , y Cafa 3 inftantlo molt à que ▼ólgués holpedarfe en ella j pero ho efcusá Garcia : Qui , confiderant, que •ja.no podía ocultarfe mes , acudí luego à Palacio à prefentarfe al Rey. L'adtnete' fa Mageftat ab nous , y mes crefcues favors , dientli : Que def- ténfaffe 3 porque fe le e/per ανάgran fatiga. Y aixi fonc; perqué apenas •«flava día, en que lo Rey no manas affiftir à Palacio als millors Poetad; oe la~Cort , als quals , de repente , lo» feya formar 3 y reprefentar vna 0>B*edia al aflumpto , que fa Mageftat los manava pro&ofar, portantfen , Jemprí tota la Real atenció 3 y la dels demés 3 que-alîàian à reprefenta- «kms tambaras , lo gran García , qui deixava fempre al Rey , y Gran- ale^ ab lioÙTlefitg de oírlo. La Gandidefa de Lope de Vega guftava molt .alais aplailfos ab que fe alçava Garcia : Pero 3 com no íempre las Ciencia! caven en Ánimos adornats de bondat 3 no faltaren altres Poetas 9 que entraren en zels del Noftre 3 mirando tant introduhit_ea lo agrado-Real : Y-, aemian, que los aplauíbs«, que fabricaven 3 y fuftfentavan la fuá Fama, Sraftornai ian la reputació dels demés. Veyan 3 que tots los vlls eran Cira fob del refplandor de Garcia. Ab aqueftos zels , y "recels començaren alguns à difleminar entre los incauts , y menos doctes, alguns libelos contra 'Garcia, culpantlo de Ignorant, y fent aparèixer, que los que en los „<»rerfos de tant Gran Poeta eran realces, havian devenir lo nom de fallas indignas de la mes torpe ignorancia i A eftas ¿,ajuftav*n altras , que atfcnian la reputació de García. Aquí lo Libelo feu pompa de totas las' &as malignitats , ni deixà invenció alguna., pera ferfe conexer à íi mateix. Lo (emit de la Honra { que en tots los Mortals es delícadiííim ) provócala ploma.del Gtan Garcia à formar vna Recriminació ( millor diria; Deíènfa) contra tanturopell de Invectivas : La efcrjgué ab igual Maglf- _teri, que prudencia, No fe apagaren, ni fopirenlas flamas, que encengué Ja maligna.Emulació , ab -lo torrent de la Facundia , y Doctrina

  • de García ; ans be aquella Afluencia fervíde garbo alquítranát , pera que

aquellas flamas paffaífen à incendi, qiie havia'de convertir en cendras jas venerables.Memorias de. noftre Poeta.. Llaitiuiavanfe los millors ( y ab Digitized by