Pàgina:La Torre de la Boatella - Lo Rat Penat, Calendari Llemosí corresponent al any de 1883 (1882).djvu/3

Aquesta pàgina ha estat validada.

alquincells, inclinantse al pasar per davant de Ali-Jusef.
Tots eren de diferent edat, de manera que lo primer que habia entrat era un home ja de alguns anys y lo últim era un jóve que apenes ne tindría uns vint.
Se sentaren, y una vegada que asó varen fer, Ali-Jusef va interromprer lo silenci que en la cambra reynaba ab son potenta veu.
—Fills meus, digué, temps fá que los infiels cristians, manat per los seus reys, nos van llevant poch á poch tot lo que teniem. Nostres fronteres fá temps que ja no existixen, y apenes huy podem contar ab la volguda ciutat de Valencia, puix los cristians se encontren á les seues portes. Lo reyne de Valencia, este hermos jardi en lo que asoles Granada pot competir, ja no es nostre, ja no resonen en ell los crits de guerra de los nostres guerrers, y si ab ma potent no es remedia pronte, Valencia tambe será presa.
¿Consentireu vosaltres, fills de la mehua valenta sanch, que los cristians nos conquerixquen?
—No; digueren á una aquells nou homens, y les sehues mans apretaren los punys de les dagues.
—Feu bé, fills meus; elles guarden vostre valor y brios pera altra ocació que no tardará molt en vindre. Jo soch vostre pare y tinch un gran plaer al vorer que no sentiu por. Demá mateixa provarém nostre valor defenent a Valencia.
—Pero, digué lo fill major, ¿De quina manera? ¿Per quin puesto la defendrem?
—Demá los cristians redoblarán son atach per la porta de Boatella, y nosaltres asoles sense que nengú nos acompayne la defendrem.
—No es que tinga jo por; mes, ¿per qué no nos han de acompanyar los nostres escuders y esclaus?
—Fills mehus, precis es que sapiau un secret de la