Pàgina:La Roqueta - núm. 15 - 15 d'agost de 1902.pdf/5

Ilustració Mallorquina
sa pedra me digués, Mandilego, véngame!!! mentres que ses tapareres mogudes per s'oratge matinal semblava que'm donasen s' adeu de desconhort d' un vey amic que ja está dins s' agonía.
¡Ay Déu méu..! Ahont anam Ni ho sé, ni ho vuy sebre. Elestresidat, quénero chico, pal-lâ en forasté, velocipidos y autovòbils, poc respecte a son pare, poca religió y llibertat d'imprenta, d' ensenyansa y d' altres coses mes farestes.. y ¡ala! abaco las murallas perque hi haja mes gent y es mal se fassa més gròs. ¡Sinverguenses, mequetrefes!... Y tot será fins que'l Senyô se cansi y mos envii foc del cel qu' mos porific. ¡Quin temps era aquell que els homos de qui-fa-fe conservaven ses costums antigues... per Nadal s'endiot, per Pasco panades y dijunis en sa corema... vivien felissos y tranquils. Un homo com jo ja ha de viure retirat, no's pot posâ en res, ni res pot essê. Axí es que s' altre dia vaig dî a sa dona «Tomasa, treu sa vara. Jo no puc decorosament sancionâ el derribo essent alcalde de barrio ni un día mes.» Me vest, m' encamin cap a la Sala y vaig fê entrego d' es símbol d'una autoridat que ja no se respecta. Me crega senyô Gervasi, no sé que serà de noltros. ¿Ahont arribarem? Sols Déu heu sap.
Que la Sanc preciosa mos inllomin a tots y el conservi bò axí com hei está y heu desitja son afectissim amic y company de feina
que lo soy
Perantoni Mandilego.
P. D. La Senyora Tomasa me 'ncarrega li demani (perque V. ja sap lo molt aficcionada qu' es a pal-lâ en propiedat) com ha de dî en sorti de ciutat lo que antes deyen "ana a fora porta". D'es romatic va millô desde que le tratta una senyora forastera que viu a s' hort des Ca, que té molt bones mans per sesfregues, y el saluda juntament en D. Francisco que es un des pocs que pensen conforme.
Vale:
Per sa copia
F. de P. A.