Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/48

per sobre'ls rochs del camí, desaparexía com fantàstica visió per lo talús del pont.
Quan ja no se'n vegé rastre, la Quiteria aventurà tímidament:
— ¡Potser sí qu'ella m'hauría dit ahont es la mare!...—
Donya Asunción, ab nerviosa excitació, agafà a la Quiteria pel bras y, miràntsela ab penetranta fixesa, li preguntà:
— Tu ¿creus en Deu?
— ¿Jo?... ¡Ay bon Jesús! ¡Vaya si hi crech! ¡Y de tot cor qu'hi crech!
— Pues lo qui creu en Deu, no pot creure en cap d'aquestes dònes, que ¡may! ¡may! han dit una paraula de veritat!... Gitanes, sonàmbules y les que tiran cartes, son les portadores de la discordia en les families y les que fan la desgracia dels infelissos que'n son víctimes!... A Filipines hi hà moltes indies qu'explotan, ab aquestes infamies, la credulitat de la gent; y jo n'he vist conseqüencies ben horroroses!... ¡Paraula qu'elles digan, calumnia segura! A mi'm fan por!... ¡molta por!... Devegades ¡fins s'ha sentit a dir qu'han robat criatures!...—