Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/46

Aquesta pàgina ha estat revisada.

montanyes y acampa en los esboranchs dels camins; rassa que té per tradició'l furt, y per únich patrimoni la miseria y la repulsió de la gent, quina ignorancia explota ab l'ham incitador de misterioses adivinacions...
Al trobàrsela al devant, donya Asunción reculà unes quantes passes y, visiblement esverada, ab sa mà dreta agafà als seus dos fills, que, també ab poruch recel havían corregut a arrecerarse al seu costat, en tant que la gitana, clavant sobre de ella les brilladores ninetes dels seus ulls, més penetrants que la punxa d'una agulla saquera, li deya ab catxassuda cantoria, balancejant a dreta y esquerra anques y espatlles:
— No hay que asustarse ¡reyna! ¡que yo no me como a nayde!... Solo quiero esirle la buenaventura... Lo bueno moso que se mueren por ese cachito e cielo; lo indino que...
— ¡Nó, nó! ¡No quiero saber nada! ¡No quiero oir nada!—va interrompre ab viu esferehiment la jove senyora. — Y, butxaquejant ab sa mà esquerra, trau? de la seva bossa de plata dues pessetes qu'allargà a la gitana, dient