com si fossin reliquies sagrades, les robes y vestits del seu us, la bona senyora s'impressionà a la vista de aquell sentiment qu'ab tanta expontaneitat sobrexía d'una ànima completament oberta per ella; mes, ab desitx de sobreposarse a la seva emoció, després d'un crit de ¡Rafael! y un altre de ¡Pablo!, donats als seus noys, que'ls havían près un bon xich la devantera, digué ab senzillesa:
— ¿Què hi vols fer, hijita?... No podem pas passar la vida al camp!... Per més que no t'ho sembli, una vegada siguem fòra, de mica en mica t'hi aniràs acostumant... y després, axò no vol dir qu'al hivern algun día no us pugem a veure; ò que per festes, no t'enviem a buscar pera que baxis a passar uns quants díes a Barcelona... Lo temps corre prou depressa, y al estiu vinent ja tornarèm, si Deu ho vol! ¿Sabs lo qu'has de fer? no olvidar lo poch que t'he ensenyat de llegir, pera que al any que ve pugas apendre un xich d'escriure; y entonces ab cartes ja'm podràs dir tot lo qu'ara'm contas de paraula. —
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/42
Aquesta pàgina ha estat revisada.
