de la plugeta d'aquesta nit, totes aquelles vorades estaràn plenes
de flors. Vosaltres, los que viviu al camp, la costum de vèurel sempre fa que no'l trobeu tan hermós com la gent de les ciutats...
— Y donchs ¿que no se'n veuen de flors y de montanyes a Barcelona? — preguntà, com admirada, la joveneta.
— Sí; però's veuen de lluny, ¡de molt lluny!... Los arbres, drets y en simètriques rengleres, com soldats en formació; les flors a la Rambla... moltes y molt boniques; però casi sens olor y sempre presoneres!... Y flors y aucells may son 'tan hermosos com vistos en llibertat... A Filipines la vegetació ¡es tan esplèndida! ¡Les flors tenen una exhuberancia y una olor! Mira, hi hà la flor del ilang-ilang qu'es una preciositat; y una especie de llessamí, que se'n diu sampaguita, qu'ab sols tirarne un ramet en un moble, t'ho perfuma tot ab molta més forsa que les mellors essencies que's venen a les botigues.
— ¡Oh! ¡aquí també'n tenim moltes de flors ben flayroses! — saltà
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/39
Aquesta pàgina ha estat revisada.
