nova... a la realitat d'uns ideals que havía cregut irrealisables...
En aquest oasis de benestar, pot judicarse del sentiment de la noya, quan a mitjans de Setembre, bastant millorada la senyora y refets los nens, lo seu pare'ls anuncià son propòsit de retornar a Barcelona.
A la Quiteria li semblà qu'en lo món tot goig havía finit pera ella, quan impensadament, per haver anat don Camilo d'excursió a les montanyes d'un poble vehí, gosà de la felicitat de poguer sortir a soles ab donya Asunción; ja que les criatures, corrent ab lo cèrcol y la pilota de goma, la dexavan ab complerta llibertat pera anar ab la seva mare derrera d'ells. Al baxar per la costa del Màs, com donya Asunción vegés que la pluja cayguda la nit abans
havía tret la pols dels camins, en lloch d'anar com altres díes per la estretor dels curriols, l'emprengué per la planor de la carretera. Mes, tantost comensavan a passarhi, quan la jove senyora, digué:
— A pesar de lo poch que m'agrada caminar, ara'm sab greu de no haver anat pels camins de dalt. Després
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/38
Aquesta pàgina ha estat revisada.
