— Lo món es tan cruel, que prompte té als llavis alló de «Tal mare tal filla»,? y si tu estimas a la teva, aquesta sola idea t'ha de fer pujar dignament, dretament la costa de la vida. ¡Felissa tu, si ab les teves virtuts, fesses oblidar les seves faltes!—
La estretor del viarany que seguían, obligantles a caminar l'una derrera l'altra, interrompté la conversa de les dues dònes, qu'en pochs minuts finiren lo caminet que serpejava vorejant una petita vall, pera exir a un replanet en forma de plassa. Pins y pollancres, nats y crescuts a ses lliures voluntats, ab son rústich desordre, havían fet una espesa ubaga, per ahont de tant en tant, resorgint per entre mitx de la brossa formada per les fulles caygudes, y de la blanor d'estepes, olivardes, romanins y farigoles, s'hi veyan ajuntades en triàngul les grosses pedres que, a través dels sigles, continúan servint de tradicional fogó, pels voltants de totes les fonts montanyenques.
Dues fornides acacies, entrenuant ses allargassades branques, feyan de
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/32
Aquesta pàgina ha estat revisada.
